I fins aquí hem arribat!!!

I fins aquí hem arribat!!!

Companys i companyes afiliats al CAT i simpatitzants de la nostra organització, el dia 13 de març es van portar a terme les eleccions sindicals al CME, desgraciadament la candidatura de la que formàvem part no va assolir l’objectiu de ser representativa. Davant d’aquesta situació (érem molt conscients que aquest fet podia passar) al CAT s’han portat a terme dues assemblees, una al maig per decidir possibles sortides i una al juny, l’última (ahir), per aprovar la dissolució de l’organització.
Pels que no em coneixeu, us diré que vaig entrar al Cos amb la tercera promoció, en breu farà 35 anys que vaig llençar la gorra d’aspirant al cel de Mollet. Vaig estrenar una professió quan el nostre futur policial era incert i els sindicats que “representaven” els pocs mossos que existíem no representaven fefaentment a ningú, doncs mai hi havia hagut eleccions sindicals i personalment (i a altres companys) no ens van acabar de convèncer aquells pseudo-representants. Joves, valents i una mica inconscients (tot s’ha de dir) uns quants dels que ara dirigim el que queda del CAT, l’any 1991, i sense recursos públics, vam crear el sindicat que guanyaria les primeres eleccions sindicals al CME, el SAP (l’any 1995).
Sí, abans que UGT “usurpés” el SAP (l’any 1998), el SAP era un sindicat bel·ligerant amb l’Administració, assembleari, independent i de principis íntegres. Arran d’aquella crisi, els que volíem seguir tenint una opció sindical assembleària, independent i de principis fam fundar el CAT i vam creuar els dits per poder seguir essent representatius en les eleccions sindicals de l’any 1999 i les següents… I així hem anat fent, sortejant crisis personals i organitzatives fins al dia d’ahir.
El camí no ha estat fàcil, mai ho és quan es tracta de defensar els Drets dels més febles. Però us puc dir que parlo per tots els que hem treballat per aquest projecte, que ens sentim orgullosos de la feina feta, per totes les persones que hem pogut ajudar, acompanyar, assessorar, defensar… Ho portem a l’ADN, no suportem les injustícies, les arbitrarietats, les desigualtats, la indiferència.
El CAT ha plegat, fidel a les seves conviccions, als seus principis, a uns valors que ja no són els majoritaris en un col·lectiu que ha deixat de ser-ho. Podem dir que ara impera l’individualisme, el “que hay de lo mio”, i amb aquesta manera de pensar, no es fa sindicalisme, una altra cosa potser sí, però no és sindicalisme.

Gràcies a tots els que heu compartit aquest camí amb mi, la vostra entrega i dedicació ha fet possible arribar fins aquí. Seguiu així!!

SALUT!!!

Mònica SALTOR GUINJOAN
Última Secretària general del CAT
CATalunya a 13 de juny de 2025