densindic

Hem rebut el vostre escrit de data 10 de març d'enguany, amb número de registre de sortida 2511, en relació a l'expedient 3447/2004, obert a ran de la nostra queixa per la suposada vulneració del dret a la llibertat sindical que l'actitud del Departament d'Interior en vers la nostra organització implica. En l'escrit, basant-vos en la informació que us facilita l'Administració resoleu arxivar l'expedient de referència. Amb tot el respecte i consideració que us tenim, volem que sapigueu la nostra versió sobre la informació que us facilita l'Administració i que nosaltres considerem inexacte. Davant el greuge, en la nostra opinió, antidemocràtic, que estem patint, el CAT vam iniciar totes les vies possibles de resolució. Tenim engegats procediment jurídics i us vam trametre la queixa a vós. Com que el greuge procedeix de l'anterior govern, un cop es va fer efectiu el canvi, vam pensar que calia intentar resoldre el problema, també, per la via del diàleg. En un primer contacte, semblava que hi havia sintonia i que, efectivament, resoldríem el problema. Tanmateix, van passar els mesos. En un moment donat, se'ns va presentar un document que implicava la renúncia a la via jurídica i la signatura del pacte, precisament, allò que origina el conflicte. En definitiva, ens van aixecar la camisa. La situació real actual i de futur si vós o la justícia no dictaminen el contrari, és que l'Administració no està facilitant al CAT els locals que la llei estableix, tampoc està compensant aquesta mancança econòmicament; tampoc ens dóna les quantitats econòmiques que sí dóna a la resta d'organitzacions; ni ens dóna el crèdit horari que per representativitat ens pertoca en igualtat de condicions amb la resta d'organitzacions representatives. La situació real fa que l'Administració, de fet, estigui afavorint de forma directa a la resta d'organitzacions sindicals representatives i perjudicant a la nostra. Per no adulterar el pluralisme sindical, una de les bases de la nostra democràcia, ens cal la intervenció urgent d'algú. Portem dos anys patint aquest greuge, cosa que ja ens ha perjudicat força, però, esperem una rectificació el més aviat possible per poder competir en igualtat proporcional de mitjans. Les properes eleccions sindicals són al 2.007. Us preguem tingueu en consideració el contingut del present i, si podeu contribuir a redreçar aquesta irregularitat, us restaríem molt agraïts.

Atentament,

Enric ALSINA ILLA, Secretari General del CAT. Catalunya a 14 de març del 2.005

11/03/05 RESPOSTA DEL SÍNDIC...

08/09/04 PRÀCTIQUES ANTISINDICALS PER PART DE L’ACTUAL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

A/ Molt Honorable sr. Rafael RIBÓ, Síndic de Greuges de Catalunya.

Molt Honorable sr.,

En qualitat de Secretari General del sindicat Col·lectiu Autònom de Treballadors-Mossos d’Esquadra (CAT), i en representació d’aquest, us remeto la present als efectes d’explicar-vos un conflicte que existeix entre la nostra organització sindical i el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya i que afecta greument, al nostre entendre, a l’exercici, en igualtat de condicions, de la llibertat sindical en aquest Cos.

Per començar us explicaré els antecedents d’aquest conflicte i que al nostre entendre són les veritables causes de l’actitud d’aquesta administració en vers nosaltres.

Som un sindicat amb ideari llibertari i, dintre de la legalitat, intentem posar-lo en pràctica. Això comporta no seguir els patrons tradicionals de canviar integritat o fermesa per capacitat d’influència o favors, no tenir contactes institucionals amb cap opció política i arribar fins el límit legal en totes les nostres reivindicacions.

El resultat és que som la organització sindical que més conflictes jurídics hem plantejat a l’anterior govern i a l’actual i que tan l’anterior com, lamentablement, l’actual, ens consideri una opció sindical incontrolable i fora del “sistema”. Òbviament, part de l’exposat fins ara és indemostrable i pura opinàtica, tanmateix, vós, amb la vostra àmplia trajectòria política, segur que ho enteneu.

El cas és que els nostres dirigents polítics s’han pres de forma personal una qüestió que només es ideològica o de compliment de les funcions que cada institució té i han utilitzat les seves potestats reglamentàries per establir, de fet, una situació clarament antisindical que perjudica greument a la nostra organització i a les persones a les que representem, ja que som un sindicat representatiu amb dos consellers, en el Consell de la Policia-Mossos d’Esquadra.

En data 26 de maig del 2.004 totes les organitzacions sindicals representatives del Cos de Mossos d’Esquadra, excepte el CAT, van signar un pacte amb l’Administració, del qual us n’adjuntem còpia.

El CAT no el va signar perquè el pacte atempta contra els nostres principis ideològics ja que institucionalitza el sindicat i interfereix en l’autonomia sindical, a part de ser sumament injust en el repartiment de mitjans en funció de la proporcionalitat i no respectar els mínims establerts en la LOLS pel que fa a locals sindicals i mitjans.

El CAT té un procediment jurídic obert pel que fa a locals i mitjans, en el que, per cert, en primera instància, el Departament d’Interior ha estat condemnat per vulnerar el dret fonamental a la llibertat sindical.

Tot i no estar d’acord amb el pacte, admetem que és un pacte democràtic entre una empresa, en aquest cas, l’administració, i els sindicats majoritaris del Cos, per tant, l’hem d’acceptar, tot i no renunciar a la via jurídica en aquells aspectes que considerem incompleixen la normativa.

La resta de sindicats gaudeixen del que estableix el pacte des del moment de la seva signatura, en canvi, a nosaltres, se’ns diu que si no signem el pacte, si no diem que hi estem d’acord, no se’ns aplica. Amb aquesta mesura de facte, la nostra organització no compta amb els mitjans que hauria de comptar d’acord amb la seva representativat.

Pensem que en un estat de dret, la postura de l’administració és draconiana. Admetem la legalitat del pacte però mai no poden obligar-nos a dir que estem d’acord amb una cosa que no hi estem. El pacte desenvolupa una obligació establerta per la LOLS, la qual estableix uns mínims de drets per les organitzacions sindicals representatives (que aquest pacte no compleix) i deixa la porta oberta a negociar acords diferents.

Al nostre entendre, els propis articles 12 i 13 de la LOLS condemnen l’actitud que l’administració està tenint amb nosaltres.

Al nostre entendre, el pacte que regula els drets sindicals de les organitzacions representatives al que fem referència s’hauria d’aplicar a totes les organitzacions, independentment de que hi estiguessin d’acord o no, i, en tot cas, si el procediment jurídic iniciat pel CAT condemna a l’administració, adaptar el pacte a la sentència judicial.

Us remarquem que la no aplicació del pacte al CAT està suposant un suport directe de l’administració a la resta d’organitzacions sindicals ja que no disposem dels mitjans per poder actuar en igualtat de condicions en funció de la nostra representativitat.

Us preguem la vostra intervenció per tal de garantir el pluralisme sindical i la vigència efectiva de l’estat de dret.

Atentament,

Enric ALSINA ILLA, Secretari General del CAT.

Catalunya a 8 de setembre del 2.004.

05/03/03 ASSUMPTE: " Vigència efectiva del decret 233/2002."

A/ Molt Honorable Síndic de Greuges de Catalunya.

Molt Honorable sr,

En data 3 d'octubre del 2.002, DOGC 3732, es va publicar el Decret 233/2002 pel qual s'aprovava el Reglament d'accés, promoció i mobilitat de les Policies Locals de Catalunya.

Aquest Reglament estableix el dret dels funcionaris de Policies Locals i Mossos d'Esquadra a permutar les seves places. Tanmateix, per a que això sigui possible, han de determinar-se les places de Mossos d'Esquadra que poden ser objecte de permuta amb PPLL, cosa que no s'ha fet.

En data 17 de gener del 2003, vam instar a la DGSC a regular aquestes places als efectes que el decret 233/2002 pugui ser d'aplicació sense que fins a la data n'haguem obtingut resposta ni resultat, tot i que ja hi ha hagut dues modificacions de la RLT i està en tràmit un nou reglament de provisió dels mossos d'esquadra.

Ja hi ha diversos mossos d'esquadra i policies locals que per aquesta manca de voluntat política o desregulació no han pogut exercir aquest dret.

Li adjuntem amb el present l'escrit dirigit al DG de data 17 de gener del 2.003 i, a tall d'exemple, una de les respostes que està donant la DG als agents que sol·liciten permutes.

Entenem que aquest afer respon a un mal funcionament de l'Administració i li preguem la seva intervenció per tal que el Departament d'Interior reguli amb la màxima celeritat les places que poden ser objecte de permuta per tal que el decret 233/2002 sigui d'aplicació íntegra.

Atentament,

Enric ALSINA ILLA, Secretari General del CAT.

Barcelona a 5 de març del 2.003.

16/12/02 Resposta a la queixa de.......... 21/03/02 ASSUMPTE: “ Obstaculització de l’exercici de drets sindicals “.

10/07/02 RESPOSTA: Dictamen, a la nostra denúncia (20/03/02) sobre Coeficients

10/07/02 RESPOSTA a la sortida del dia 01/07/02

SiNDIC DE GREUCES DE CATALUNYA

N/Exp. 2333/02

Sr. Enric Alsina Illa

Barcelona,3 de juliol de 2002

Senyor,

Hem estudiat amb deteniment l'assumpLe que ens plantegeu en el vostre escrit de data 14 de juny de 2002, en relació amb la manca d'aplicació de la Instrucció 2/2001, de 21 de fabrer, de la Direcció General de Seguretat Ciutadana.

Ates que la queixa reuneix els requisits establerts per la Llei 14/1984, de 20 de marc, del Síndic de Greuges, ha estat admesa a tramit i, sense que aixo prejutgi cap actuació irregular, hem sol~licitat al Departament d'Interior un informe tecnic sobre la qüestió.

Tan bon punt hagim rebut i estudiat la informació sol~licitada, us comunicarem el resultat de les nostres actuacions.

Atentament,

Anton Canellas

SÍNDIC DE GREUGES

<A/ Honorable sr. Anton Cañellas, Síndic de Greuges de Catalunya.

ASSUMPTE: “ No aplicació d’una norma per part de la Direcció General de Seguretat Ciutadana”

Sr., la llei de taxes i preus públics de Catalunya estableix que les entitats esportives que organitzen proves a la via pública on es requereix el servei de Mossos d’Esquadra han d’abonar una taxa per hora/mosso disposat.

Per altra banda, la instrucció 2/2.002 de 21 de febrer del 2.002 de la Direcció General de Seguretat Ciutadana estableix que els dispositius que s’hagin de muntar en relació a l vigilància i protecció d’aquestes proves esportives es cobriran amb personal voluntari, als quals se’ls retribuirà econòmicament el temps treballat en concepte d’hores extraordinàries.

Els mosso d’esquadra fem una jornada anual, la qual dediquem al servei ordinari a la ciutadania. Entenem que la instrucció 2/2.002, en combinació amb la Llei de Taxes, pretén evitar que al mancança endèmica d’efectius s’hi afegeixi la cobertura de serveis que generen entitats privades en detriment del servei que s’ha de prestar a la ciutadania. Cobrir aquest tipus de servei mitjançant hores extres és la garantia que aquestes activitats no perjudiquin el servei ordinari.

Tanmateix, en el dispositiu que es va muntar pel Ralli Catalunya - Costa Brava, no es va respectar ni una ni altre norma, cobrint bona part del dispositiu amb personal que estava realitzant jornada de treball ordinària; en la Volta Ciclista a Tarragona, tampoc, i ara ens temem que la norma tampoc es compleixi pel que fa a la Volta Ciclista a Catalunya.

En primera instància, la Direcció General de Seguretat Ciutadana no ens ha fet cap cas i ens veiem obligats a engegar altres vies per aconseguir que es respecti la legalitat, entre les quals hi ha aquesta sindicatura.

Adjuntem amb el present la Llei de preus i Taxes, la instrucció 2/2.002, la resolució per la qual s’estableix el dispositiu pel Ralli Catalunya – Costa Brava i Acta de la sessió informativa sobre el dispositiu del Rally, deixant constància que la organització a la que represento, posi el que posi aquest document, en cap moment va estar d’acord amb el que l’Administració va imposar.

Per tot això,

LI DEMANEM, que en ús de les seves facultats i atribucions, efectuï quantes gestions i accions siguin necessàries per a que la DGSC compleixi amb la legalitat, cobrant les taxes corresponents i muntant els dispositius amb personal voluntari percebent hores extraordinàries retribuïdes.

Atentament,

Enric ALSINA ILLA, Secretari General del CAT. Barcelona a 14 de juny del 2.002.

*Barcelona, 13 maig de 2002

Senyor,Enric Alsina Illa,

CAT.

Hem estudiat amb deteniment l'assumpte que ens plantegeu en el vostre escrit de data 26-05-02 en relació amb el vostre desacord amb la sentència que determina la jornada dels Mossos d'Esquadra

Ates que la queixa reuneix els requisits establerts per la Llei 14/1984, de 20 de març, del Síndic de Greuges, ha estat admesa a tramit i, sense que aixo prejutgi cap actuació irregular, hem sol~licitat al Departament d'Interior un informe tecnic sobre la qüestió.

Tan bon punt hagim rebut i estudiat la informació sol~licitada, us comunicarem el resultat de les nostres actuacions.

Atentament,

Anton Cañellas

SINDIC DE GREUGES

...A/ Excm. Sr. Anton CAÑELLAS i BALCELLS, Síndic de Greuges.

ASSUMPTE: " Frau a la Llei de Conciliació Familiar al Cos de Mossos d'Esquadra."

Excm. Sr. en relació al dret a reducció de jornada per cura d'un fill menor d'un any i amb l'esperança que sigui del seu interès el compliment de l'esperit de la mateixa, volem informar-lo de la forma amb que aquesta llei s'està complint en el si del nostre Cos expressant la nostra queixa com a organització representativa del col·lectiu.

Resulta que, sobretot a l'Àrea Penitenciària de Barcelona, quan en un grup de treball, torn o escamot, hi ha un o més companys que gaudeixen d'aquest dret, en lloc de donar-li una tasca compatible amb el seu exercici, incrementar la dotació de personal o adaptar les tasques a desenvolupar al nombre d'efectius disponibles, el que es fa és incrementar la càrrega de treball de la resta.

Aquest increment és fa de dues maneres. En alguns casos s'obliga a companys del mateix centre de treball a perllongar jornada, amb el qual, es fan jornades de treball que superen les 10 i 11 hores i distorsionen la vida familiar de l'afectat. En d'altres, quan el beneficiari decideix acumular la reducció per fer més dies de festa, es fa anar a treballar a altres companys que tenien festa per suplir al beneficiari. Amb tot això, més enllà de la legalitat o no d'aquestes mesures, s'està beneficiant a uns i perjudicant a d'altres i, de fet, s'està generant un ambient de treball d'enfrontament, a on els qui tenen dret al gaudiment d'aquesta reducció de jornada estant patint una coacció moral que en alguns casos els pot fer desistir.

Aquesta forma d'aplicar la llei i els seus efectes per part de la Direcció General de Seguretat Ciutadana fan que , pel nostre col·lectiu, com ja ve sent habitual, en resulti un frau i una altre discriminació en relació a la resta de funcionaris.

Com a representants d'aquest col·lectiu li demanem que, si ho creu adient, arbitri en aquesta situació en la mesura de les seves possibilitats per trobar una solució més adient que no comporti perjudicis per a ningú.

Atentament,

Enric ALSINA ILLA, Secretari General del CAT.

Barcelona a 17 de maig del 2.002.

Anton Cañellas

SINDIC DE GREUGES

Senyor,

En relació la seu escrit de 12 d’abril de 2002, amb registre de sortida 2957, sobre la queixa presentada per aquest Sindicat amb número 1022/02, en la que demaneu còpia de les sentencies número 27/00 i 1/01 i altra documentació que considereu important, adjuntem el que sol·licita per tal de que podeu estudiar aquest assumpte.

Document nº 01 Sentència 27/00 JCA nº 7 de 10 de març de 2000.

Document nº 02 Sentència 01/01 TSJC cassació de 22 de gener de 2001.

Document nº 03 Auto d’execució 01/00 JCA nº 7 de 12 de juny de 2001.

Document nº 04 Sentència d’Apel·lació 02/02 TSJC, 4ª de 31 de gener de 2002.

Document nº 05 Auto d’execució 02/00 JCA nº 7 de 12 de juny de 2001.

Document nº 06 Sentència d’Apel·lació 51/02 TSJC, 4ª de 14 de març de 2002.

Document nº 07 Auto d’execució 03/00 JCA nº 7 de 12 de juny de 2001.

Document nº 08 Sentència d’Apel·lació 52/02 TSJC, 4ª de 14 de març de 2002.

Document nº 09 Auto d’execució 04/00 JCA nº 7 de 12 de juny de 2001.

Document nº 10 Sentència d’Apel·lació 03/02 TSJC, 4ª de 31 de gener de 2002.

Document nº 11 Auto d’execució 05/00 JCA nº 7 de 12 de juny de 2001.

Document nº 12 Sentencia d’Apel·lació 32/02 TSJC, 4ª de 15 de febrer de 2002.

Document nº 13 Auto d’execució 06/00 JCA nº 7 de 12 de juny de 2001.

Document nº 14 Sentència d’Apel·lació 22/02 TSJC, 4ª de 12 de febrer de 2002.

Document nº 15 Auto d’execució 07/00 JCA nº 7 de 12 de juny de 2001.

Document nº 16 Sentència d’Apel·lació 45/02 TSJC, 4ª de 28 de febrer de 2002.

Document nº 17 Auto d’execució 08/00 JCA nº 7 de 12 de juny de 2001.

Document nº 18 Sentència d’Apel·lació 01/02 TSJC, 4ª de 31 de gener de 2002.

Document nº 19 Auto d’execució 09/00 JCA nº 7 de 12 de juny de 2001.

Document nº 20 Sentència d’Apel·lació 33/02 TSJC, 4ª de 15 de febrer de 2002.

Document nº 21 Auto d’execució 10/00 JCA nº 7 de 12 de juny de 2001.

Document nº 22 Sentència d’Apel·lació 23/02 TSJC, 4ª de 12 de febrer de 2002.

Document nº 23 Auto d’execució 11/00 JCA nº 7 de 12 de juny de 2001.

Document nº 24 Sentència d’Apel·lació 44/02 TSJC, 4ª de 28 de febrer de 2002.

Document nº 25 Auto d’execució 12/00 JCA nº 7 de 12 de juny de 2001.

Document nº 26 Sentència d’Apel·lació 53/02 TSJC, 4ª de 14 de març de 2002.

Document nº 27 Auto d’execució 13/00 JCA nº 7 de 12 de juny de 2001.

Document nº 28 Sentència d’Apel·lació 54/02 TSJC, 4ª de 14 de març de 2002.

Tots els Autos d’execució i les Sentències d’Apel·lació en el fallo indicant que s’ha d’ aplicar el coeficient multiplicador que correspongui a les hores treballades en el dies que tenia festiu en el seu calendari laboral.

Malgrat aquests Autos i Sentències l’Administració segueix denegant aquesta aplicació de coeficient, s’ adjunta còpia de la última resolució notificada el dia 17 d’abril de 2002 com a document nº 29.

Es vol manifestar que les execucions pendents de resolució a data d’avui, entre els Jutjats i l’Administració i aquest sindicat són 52 expedients i cada mes augmenta el nombre d’aquests, provocant una saturació considerable de les Administracions i una despesa que en definitiva qui la paga som els ciutadans.

Aquest Sindicat considera que desprès de les 13 Sentències del TSJC, contraries a la interpretació de l’Administració, el criteris de les mateixes haurien d’aplicar-se d’ofici, sense que es pugui negar l’evidència.

Us saluda atentament, Enric Alsina Illa

SINDIC DE CREUGES DE CATALUNYA

Barcelona, 5 d'abril de 2002

Senyor,Enric Alsina Illa,

CAT.

Hem estudiat amb deteniment l'assumpte que ens plantegeu en el vostre escrit de data 20-3-02.

Tan bon punt hagim rebut i estudiat la informació sol~licitada, us comunicarem el resultat de les nostres actuacions.

Atentament,

Anton Cañellas

SINDIC DE GREUGES

Josep Aneclm Clavé, 31 - 08002 Barcelona -

Excelentíssim sr. Anton CAÑELLAS i BALCELLS, SÍNDIC DE GREUGES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

ASSUMPTE: “ Incompliment de criteri de resolució judicial per part de la Direcció General de Seguretat Ciutadana”.

Sr., els Mossos d’Esquadra tenim reglamentades les nostres condicions de treball horàries, entre d’altres, pel Decret 146/96 de jornada i horari.

De fa molt de temps, hi ha un conflicte d’interpretació de l’esmentat decret entre els sindicats del Cos i la Direcció General de Seguretat Ciutadana.

El decret estableix que per un mosso, dia festiu a efectes de compensació és tot aquell dia no planificat de treball o temps lliure de servei segons planificació, i estalbeix que quan es treballi en dia o temps lliure de servei, sobre el temps relament treballat s’han d’aplicar uns coeficients multiplicadors en compensació. Un cop aplicats, el nombre d’hores acumulades que es disposi es podran gaudir en dies de festa a sol·licitud del funcionari.

També estableix que el Director General podrà planificar les hores que quedin per arribar a les 1.680 anuals, segons quadrant i que un mosso ha de treballar 1.680 hores a l’any.

La DGSC va fer una interpretació sesgada del decret pelq ue fa a l’aplicació de coeficients, amb el qual, pràcticament mai s’aplicaven. Aquest fet va motivar un contenciós administratiu que va donar la raó a les tesis sindicals en sentència 27/2000 de 10 de març del Jutjat Contenciós Administratiu nº 7 de Barcelona.

El Departament d’Interior va impugnar la sentència en cassació. La sentència 1/2001 de 21 de gener de la secció de cassació de la sala contenciós administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va desestimar el recurs de cassació del Departament, confirmant plenament la sentència del J.C nº 7.

Tanmateix, la DGSC va fer cas omís del criteri judicial, continuant aplicant el seu criteri pel que fa als coeficients.

El sindicat va promoure més de 50 procediments individuals d’execució de sentència. El J.C. nº 7 va ordenar l’extensió en totes les reclmacions presentades. El Departament va presentar recurs d’apel·lació a cadascun dels autos judicials d’extensió de sentència. Finalment, ara, la Secció quarta del Tribunal Superior de justícia de Catalunya, està desestimant els resursos del Departament, condemnant en costes a l’Administració. Per donar un exemple, podem citar la sentència 2/2002.

A pesar d’això, la DGSC continua fent cas omís i no aplicant, d’ofici, els coeficients. Davnat les nostres reiterades queixes se’ns diu que presentem recurs.

Aquesta situació és anormal, genera un volum de feina molt important per àmbdues bandes i significa un malbaratament dels recursos públics. A més, en la nostra opinió, és un acte de mala fe per part del Departament.

Preguem la vostra intervenció per a que l’Administració apliqui d’ofici els coeficients multiplicadors d’acord amb la interpretació judicial del Decret de Jornada i Horaris.

Molt atentament,

Enric ALSINA ILLA, Secretari General del CAT.

C/ Tànger nº 48, baixos 1ª

08018 Barcelona

T. 93 485 03 50 Fax 93 309 44 80 e-mail: cat-me teleline.es

Barcelona a 20 de març del 2.002

A/ Excelentíssim sr. Anton CAÑELLAS i BALCELLS, SÍNDIC DE GREUGES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. ASSUMPTE: “ Obstaculització de l’exercici de drets sindicals “.

Sr., el pacte sobre drets sindicals de 20 de setembre de 1.999 signat entre le sorganitzacions sindicals representatives del Cos de Mossos d’Esquadra i la Direcció General de Seguretat Ciutadana estableix com a un d’aquests drets l’existència i accés, prèvia comunicació al Cap de la Dependència, en instal·lacions on hi hagi Mossos d’Esquadra per a exercir funcions sindicals, sense entorpir el servei.

El sindicat Col·lectiu Autònom de Treballadors-Mossos d’Esquadra (CAT) al qual represento com a Secretari General és un sindicat representatiu que compta amb dos membres al Consell de la Policia-Mossos d’Esquadra.

Divendres, dia 15 de març, sobre les 20 H., en Marc SALAS i GUIMERÀ, titular de la Secretaria de Serveis Sindicals del Secretariat Permanent del CAT va personar-se a les instal·lacions usades pels Mossos d’Esquadra de la caserna del Bruc. Va identificar-se al màxim comandament present, el Sots-inspector Xavier GANDIA, com a Mosso d’Esquadra i com a representant sindical del CAT, indicant el motiu sindical de la seva visita. Se li va permetre l’accés i va estar una estona parlant amb la gent que estava lliure de servei i observant l’estat i funcionament de les instal·lacions. Tanmateix, quan ja feia una mitja hora que estava allà, va ser informat que per ordre de l’Intendent Sergi PLA SIMÓN havia d’abandonar aquelles instal·lacions, no podent completar la seva tasca. En Marc va abandonar les instal·lacions sense provocar cap mena d’aldarull o discussió.

Entenem que aquesta ordre vulnera el pacte de drets sindicals i pot constituir una falta disciplinària tipificada en l’apartat C de l’article 5 del nostre reglament disciplinari , per tot el qual li demanem que adopti les mesures oportunes.

Hem posat en coneixement al nostre Director General d’aquests fets, tanmateix, l’experiència ens fa pensar que no es farà res, motiu pel qual també us ho trametem a vos per si considereu el fet digne de la vostra intervenció.

Atentament,

Enric ALSINA ILLA, SG del CAT.